Història

EL COMPLEX INDUSTRIAL DE CAL TREPAT

L’any 1931 la producció es va traslladar al complex on actualment es troba el Museu Trepat. Aquell va ser un any molt important per al Pepe, tal i com se’l coneixia popularment, perquè l’Estat va concedir a l’empresa el títol de productor nacional.

En aquest pas decisiu del petit taller a una veritable fàbrica, una figura sovint oblidada va tenir un paper clau: Concepció Trepat, la germana de l’impulsor. Des de la discreció, va donar a l’empresa un nou alè i una empenta decisiva, mantenint viu l’esperit d’aquella tradició familiar tan arrelada al món agrícola on tots els membres col·laboraven per tirar endavant un mateix projecte.

Aquells van ser anys d’expansió i de creixement intens, en què les màquines Trepat es van popularitzar i van arribar arreu del territori. Paral·lelament, l’agricultura començava a viure una autèntica transformació: la mecanització canviava els ritmes de treball i obria el camí a una nova manera d’entendre el camp. Aquesta innovació marcaria l’inici de la modernització agrícola i deixaria una empremta profunda en la història del treball rural.

Durant la Guerra Civil Espanyola la fàbrica va ser col·lectivitzada per la UHP (Unión de Hermanos Proletarios). Durant aquesta etapa va esdevenir indústria de guerra, amb la producció dels anomenats morters d’espiga Tàrrega. A mesura que s’acostava la fi del conflicte la fàbrica va ser parcialment desmantellada i algunes de les seves naus van ser afectades pels bombardejos aeris per part de l’aviació feixista. D’aquesta manera, un cop acabada la guerra es va haver de dur a terme un procés de recuperació abans de reemprendre la producció de maquinària agrícola.

Els anys de la dictadura franquista ocupen bona part de la història de la fàbrica. Durant aquest període les matèries primeres i els combustibles estaven limitats i assignats per l’Estat segons els anomenats “cupos”. Van ser temps difícils, en què cal destacar la importància de disposar de contactes i influències dins d'un règim dictatorial fortament burocratitzat i aïllat.

Sorprenentment però, entre finals dels cinquanta i principis dels seixanta a Cal Trepat es viu la seva època de plenitud, arribant a comptar fins a un màxim de 251 treballadors. Durant aquestes dècades entre els treballadors de la fàbrica es va popularitzar una dita que deia:
 

“Si treballes a Cal Trepat tens el pa assegurat”.

A partir d’aquí l’empresa es va anar quedant a la cua per diverses raons: la falta d’inversions -tant en els mitjans de producció com en la falta d’innovació tecnològica de les seves màquines-, així com unes condicions laborals precàries i uns sous baixos i poc competitius.

Juntament amb aquests factors cal tenir en compte la introducció del motor de combustió a la indústria agrària, amb la incorporació dels tractors i les primeres recol·lectores. A Cal Trepat ja no es van aventurar a la producció pròpia d’aquesta mena de maquinària i, mentrestant, de les portes de la fàbrica en seguien sortint màquines de tracció animal. En aquest context es van produir un seguit d’adaptacions, com és el cas de les barres dalladores acoblables al tractor, i van veure la llum d’altra maquinària com ara abonadores. També es va arribar a una entesa amb la casa francesa Braud per a importar les seves recol·lectores i vendre-les amb el nom de Braud-Trepat. Malgrat aquests intents la decadència havia començat i aquesta estratègia no va revertir la situació.

Així mateix, a mitjans de la dècada dels setanta es va produir un canvi en la direcció de l’empresa quan després de la mort de Josep Trepat el qui fins aleshores havia estat el gerent, Fermí Cucurull, va comprar-la.

La fàbrica va seguri perdent treballadors i veient reduïdes les seves vendes fins que l’any 1988 es va aturar definitivament la producció i Cal Trepat va tancar les seves portes.