Cal Trepat és un espai extensíssim i cada sector presenta les seves particularitats. Això és perquè aquesta indústria no es va construir de principi a final d’una tacada, sinó que el complex fabril on ens trobem es va anar ampliant i reformant mentre va estar en funcionament, és a dir, entre 1931 i 1988, quan Cal Trepat va aturar la producció. Aquesta construcció per fases es pot apreciar en la diversitat de materials emprats i en les solucions arquitectòniques escollides en cada moment.
Aquesta casuística obliga al fet que les intervencions o obres modernes s’hagin d’adaptar a aquestes particularitats.
Des que la fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat va esdevenir de titularitat municipal -a finals de l’any 2006- s’han desenvolupat nombroses actuacions al conjunt. Cadascuna de les obres dutes a terme fins avui ha aportat cert aprenentatge que ha permès que l’actual rehabilitació de les naus 6, 7 i 13 s’estigui executant de la forma més respectuosa i integradora amb el conjunt monumental.
Ja vam explicar en una notícia anterior com es duria a terme el procés de desmuntatge i reposició de les teulades. En aquest cas volem mostrar-vos amb més detall alguns dels processos.
Si bé partim de la premissa que tots els materials que siguin recuperables s’han de reintegrar al conjunt, molts d’aquests no es poden salvar i cal substituir-los. Hem recorregut a materials moderns, més eficaços, però tractant-los perquè imitin l’estètica de l’antiga fàbrica.
És el cas de les rajoles o maons que es troben davall de les teules. Així doncs, s’estan utilitzant unes peces més lleugeres que les originals, fet que contribueix a reduir el pes que suporta l’estructura. Aquests elements s’estan intercalant amb els originals que es conserven prou bé per a reutilitzar-los. Perquè el color dels materials moderns s’integri amb la pàtina original s’està seguint un procés laboriós, que podem considerar d’artesania. Després d’una capa base, cada peça es tracta de forma individualitzada, pintant-la amb tonalitats variables. La voluntat és imitar el desgast i l’embrutiment desigual que presenten els sostres originals.
Un altre cas és el dels travessers de fusta que formen part del sistema de coberta i que s’han de reemplaçar. De la mateixa manera, els reforços metàl·lics que s’estan col·locant en aquells punts on l’estructura ho requereix han passat per un procés de veladura.
En aquests casos que acabem de descriure cal ser especialment curosos pel que respecta a la integració amb el conjunt que tenim. Tots aquests materials resten a la vista quan se circula per l’interior de les naus.
Amb aquestes actuacions s’estan generant uns coneixements i deixant uns fonaments que marcaran les futures intervencions a Cal Trepat.
En darrera instància, es busca que el públic pugui passejar per l’entorn sense que siguin òbvies les obres modernes o recents, la qual cosa s’està acomplint amb molt bons resultats.
