La història de la fàbrica Trepat i de les persones que van treballar-hi és un reflex dels grans conflictes polítics i socials del segle XX. Una de les grans convulsions, sens dubte, va ser la Guerra Civil Espanyola.
Què va passar a la fàbrica durant aquesta etapa? Amb la guerra i els primers anys del franquisme, la fàbrica va viure canvis radicals: fugida del propietari, col·lectivització obrera, militarització, espoli de maquinària i reconstrucció posterior.
Uns pocs anys abans de l'inici de la guerra l’empresa havia deixat enrere els antics tallers amb foneria instal·lats des de l’any 1914 al centre de Tàrrega (ESPINAGOSA 2008, 17). Així doncs, el 1931 la producció es va traslladar als afores de la ciutat, on avui trobem el Museu Trepat. Entre aquesta data i l'esclat de la guerra a Cal Trepat s'havien construït les primeres tretze naus de les dinou que acabarien formant el complex industrial.
Quan va començar l'aixecament militar, el juliol de 1936, Josep Trepat era una figura coneguda a Tàrrega. Empresari d’èxit, era considerat religiós i conservador, tot i no haver participat directament en política (BONALES 2014, 26-28). Davant el clima revolucionari dels primers moments i la por a represàlies, va fugir de Tàrrega i va acabar instal·lant-se a Burgos, ciutat controlada pel bàndol rebel.
Uns dies després de la marxa del propietari, el 15 d’agost de 1936, la fàbrica J. Trepat va ser col·lectivitzada al·legant “l’abandonament injustificat de l’Indústria per a la fabricació de maquinària agrícola que ha fet en Josep Trepat i Galceran”.[1]
L’empresa va adoptar un nou nom carregat de simbolisme: Unión de Hermanos Proletarios Maquinaria Agrícola (Antiga Casa Trepat). També es va nomenar un comitè de control obrer, encapçalat per Manuel Miquel, Josep Esteve, Francesc Colell, Manuel Balcells Domingo i Ramon Capdevila Llobet.
Durant aquesta etapa, enmig de la guerra, els treballadors van intentar mantenir viva la producció, però la situació era molt complicada. La documentació de l’època assenyala una davallada de la producció entre 1936 i 1937. Les causes principals van ser el desordre inicial derivat de la col·lectivització i, sobretot, la manca de matèries primeres. Aquesta escassetat es va mantenir, i fins i tot agreujar, a mesura que avançava el conflicte.
La documentació d'aleshores apunta que fins al desmantellament de la fàbrica la plantilla es va mantenir més o menys estable al voltant d'uns noranta treballadors. Amb la mobilització de les diverses lleves hauria estat francament difícil mantenir un cos de treballadors exclusivament masculí, seguint la tònica de bona part de la història de la fàbrica Trepat, tant d'abans com de després de la Guerra Civil. Per aquest motiu, i gràcies al testimoni del net de Josep Trepat, hi ha indicis que durant aquest període també hi van treballar dones i, probablement, persones joves i d'edat avançada que quedaven fora dels rangs de mobilització militar.
A banda de Josep Trepat Galceran, el propietari de l'empresa, hi ha un altre personatge cabdal d’aquesta història, la del seu apoderat a la fàbrica, Fermí Cucurull. Segons les informacions de les quals disposem, va restar a Cal Trepat, guiant i supervisant tot el procés de col·lectivització (BONALES 2014, 28). Cucurull es va mantenir a la indústria col·lectivitzada almenys fins al setembre de 1937, quan es va mobilitzar la seva quinta. En aquell moment, de la mateixa manera que havia fet Josep Trepat, va passar a territori nacional.
Paral·lelament, Cal Trepat es va oferir diverses vegades per participar en la indústria de guerra republicana. La direcció obrera va enviar plànols, inventaris de maquinària i propostes de producció al Comitè d’Indústries de Guerra. Finalment, segons documentació posterior del règim franquista, la fàbrica acabaria militaritzada a finals de 1937 i dedicada en bona part a reparar vehicles de l’exèrcit republicà.[2]
A banda d'això, sabem que a la foneria del Trepat també s'hi va fabricar material bèl·lic, concretament morters d'espiga. Bona part de la documentació de la fàbrica d'aquests moments de la Guerra Civil ha desaparegut del seu arxiu, i en la poca que es conserva no hi apareix cap menció a la fabricació dels dits morters.
La fàbrica va ser un dels objectius a bombardejar a Tàrrega per part de l'aviació feixista italiana, tal com reflecteixen les ordres de vol. Els obusos no van arribar mai a inutilitzar la indústria, però tenim constància de l'impacte d'alguns d'aquests projectils al complex fabril.
A mesura que la República perdia terreny, sobretot arran de la caiguda del Front del Segre, Cal Trepat va ser desmantellada i les diverses màquines i utillatge industrials van ser traslladats a Mataró, Granollers i Barcelona.
Un cop acabada la guerra, Josep Trepat inicià immediatament els tràmits per recuperar la seva empresa. El febrer i març de 1939 va presentar diverses sol·licituds a la Comisión de Incorporación Industrial y Mercantil, organisme franquista encarregat de retornar empreses i béns als antics propietaris. Trepat aviat va anar rebent múltiples autoritzacions oficials per recuperar les màquines i útils dispersos, i reconstruir així la capacitat productiva de la fàbrica.
Molts treballadors van haver d’adaptar-se a un nou règim autoritari, sense sindicats lliures ni capacitat de decisió col·lectiva. La fàbrica tornava a funcionar, però en un context molt diferent del d’abans de 1936.
La trajectòria de Cal Trepat durant la Guerra Civil i el franquisme resumeix alguns dels grans processos del segle XX català: industrialització, conflicte social, revolució obrera, guerra, exili, repressió i reconstrucció. Més enllà de les màquines i les naus industrials, la fàbrica conserva la memòria de les persones que hi van treballar i dels canvis polítics que van marcar tota una generació.
[1] Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR), fons Trepat, núm. 263.
[2] Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR), fons Trepat, núm. 266.
BIBLIOGRAFIA
BONALES, J. (2014). El model social franquista dins la fàbrica J. Trepat de Tàrrega. Relacions laborals i condicions de vida (1939-1961). Tàrrega: Museu de la mecanització agrària Cal Trepat de Tàrrega.
ESPINAGOSA, J. (2008). Fàbrica de maquinària agrícola J. Trepat de Tàrrega. Tàrrega: Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega.
